Metall català (1)

Fa bastant temps que tinc ganes d’escriure alguna cosa sobre el moviment del heavy metal i derivats (sobretot derivats) que es fa als Països Catalans, i en català. No cal dir que hi ha també un grup de bandes com, per exemple, Dragonslayer, Lilith… que canten en castellà o altres idiomes, cosa que em sembla molt bé i que també escolto, però sempre sento que hi ha poques bandes que cantin en català i jo crec que d’haver-n’hi, n’hi ha, potser no són moltíssimes, però hi ha coses interessants i no sempre (més aviat quasi mai) poden tenir el seu moment de glòria… 

Voldria així parlar-vos de bandes, projectes, tan antigues com actuals que jo he escoltat i que m’han agradat… Com que potser em portaria un post massa llarg fer-ho tot junt, he decidit de fer diferents "capítols"…

I Grups antics

M’agradaria començar per grups que podríem dir "rareses" per mi, ja que d’aquests només n’he sentit alguna cançó, i de forma fugissera, o van editar un o dos discos emparats per la febra del rock en català de principis dels 90… Gràcies a que fa molts anys em van gravar d’un recopilator anomenat "Clar i Català" (Uranita Records, 1993) les cançons més canyeres que hi apareixien, vaig descobrir alguns grups interessants. Concretament d’aquell CD en recordo 3; primer de tot una gran cançó d’un grup que es deia "Kansaths" i dels quals mai més no n’he pogut tornar a escoltar res més, la cançó es deia "Llamp de Rock" i em va agradar molt, típica cançó de directe perquè tot el públic acabi entregat fent les banyes "toca’m a mi llamp de rock!" deia la tornada, a la xarxa hi ha alguna informació sobre el grup, però ben poca cosa… D’aquest recopilatori també vaig descobrir els "Tro" amb un metall bastant clàssic, i amb cançons inspirades en lletres nostrades "l’emigrant", "el bandoler"… O la que hi havia al recopilatori, "el fossar de les moreres", fa poc navegant per la xarxa m’he pogut descarregar el seu CD (ho vaig aconseguir a partir del web copderock, un autèntic magatzem de petites joies algunes de les quals impossibles de trobar fora d’allà, mil gràcies perquè gràcies a ells m’he pogut retrobar amb algun disc com aquest). Em va fer il·lusió poder recuperar aquest record de joventut. Finalment, també en aquest recopilatori vaig poder descobrir els "Capdetrons", aquests més a cavall entre el hard rock i el punk, amb lletres una mica més macarres com les "calces perfumades" que sonaven en aquell recopilatori, amb el temps m’he pogut fer amb els seus 2 cds (el segon me’l vaig trobar per casualitat en una tenda de discos en liquidació); "envesitint el silenci" i "aprofita l’instint", em fa gràcia que aquests tenen web i fins i tot myspace… Llarga vida! (si podeu escolteu la cançó "Oncle Sam", és brutal).

Un altre grup antic que s’ha de mencionar seria Terratrèmol, també van treure dos discs "el foc que tu demanes" (Picap, 1991) i "passió sota la pell" (Picap, 1992) i van ser el primer projecte d’en Joan Cardoner en català (potser alguns el recordareu pel discurs que es va marcar al final de l’últim concert de Sangtraït). Terratrèmol tenen algunes cançons molt bones com "Europa" (que fa poc es va recuperar en uns CDs recopilatoris que donava l’Avui) o "Gegant de Formigó" (aquesta apareixia al "Foteu-li Canya II" que ma germana es va comprar fa molts anys i que em va servir per descobrir-los). Després de la dissolució de Terratrèmol, en Joan Cardoner, tot un cul de’n Jaumet del metall català, va crear la banda Cardoner, on a més de tocar la guitarra també agafa la veu cantant, Cardoner, fins al moment, ha tret 3 discos "Instint Animal" (Picap, 1997), "No anem pas bé" (Picap, 2001) i "Miracle" (Picap, 2005). Aquests 3 discos potser tiren més cap al hard rock més clàssic, jo personalment em quedo amb el tercer, en el primer "No anem pas bé", torna a gravar una canço, "Místic" que ja apareixia en el primer disc de Terratrèmol i que, com a anècdota, encara vaig poder sentir a les proves de so que van fer al darrer concert de "Los Guardianes del Puente" (el grup que ha format juntament amb en Martin i en Quim de Sangtraït) a Barcelona, com curiositat d’en Cardoner també es pot destacar la versió roquera de La Rambla d’en Quimi Portet que fa un dels seus discos.

De la època on esclata el que s’anomenà "rock català" també val la pena destacar un grup mallorquí, "Tots Sants", també més tirant cap al hard rock, varen treure 3 discos "Ja m’ho temia" (Picap 1992), "Màxima Auddiència" (Picap 1993) i "Take the flight", no els he escoltat tant, però tenen algunes cançons bastant canyeres com "Aferrat a sa barra" o "Prega per mi".

Tweet