Divendres passat vaig ser al Parc Científic de Barcelona (pels que no ho conegueu, és un edifici on principalment hi ha laboratoris de tipus biològic i químic), en podríem dir [tot i no ser exactament això] el meu antic lloc de feina. Tot i que encara hi vaig amb freqüència, estranyament els divendres sóc allà. El què va passar aquest divendres és quelcom que passa molts divendres a l’any en aquest lloc; les visites de grups d’escolars que vénen a veure els "científics" en els seus "estranys laboratoris", mentre voltava de laboratori en laboratori pensant en tot el que hi havia de fer em vaig creuar amb un d’aquests grups d’escolars i com sempre em va fer molta gràcia veure les mirades encuriosides dels xiquets anant d’un lloc a un altre embadalits per la ciència (o més aviat pels aparells de laboratori i aquest misticisme que tenen les coses desconegudes quan ets un marrec). En aquell moment em va venir la sensació que experimentava quan treballava allà i la visió d’aquells infants era la confirmació inequívoca que era divendres, que plegava a les tres i que venien dos dies de descans (no cal dir que aquesta era una sensació ben agradable!). Com un ritual setmanal, quan sortia a esmorzar veia als infants asseguts prop de la cafeteria mentre els expliquen què hi fem tota aquesta gent vestida de blanc en aquell edifici i ja pensava "si aquesta quitxalla és aquí, demà tinc festa". A part de les bones sensacions que em provoquen personalment, cal reconéixer l’esforç que en aquest aspecte fa el Parc Científic per acostar la ciència a la gent "profana" i, en especial, als més petits, veurem si d’aquí un temps augmenten el nombre de vocacions científiques al país o, si més no, la gent no es pensarà que un químic es dedica només a fer bombes i a contaminar o que els biòlegs es deidquen fer frankensteins (només per això ja valdria la pena ).

Tweet

Divendres passat vaig ser al Parc Científic de Barcelona (pels que no ho conegueu, és un edifici on principalment hi ha laboratoris de tipus biològic i químic), en podríem dir [tot i no ser exactament això] el meu antic lloc de feina. Tot i que encara hi vaig amb freqüència, estranyament els divendres sóc allà. El què va passar aquest divendres és quelcom que passa molts divendres a l’any en aquest lloc; les visites de grups d’escolars que vénen a veure els "científics" en els seus "estranys laboratoris". Mentre voltava de laboratori en laboratori pensant en tot el que hi havia de fer em vaig creuar amb un d’aquests grups d’escolars i com sempre em va fer molta gràcia veure les mirades encuriosides dels xiquets anant d’un lloc a un altre embadalits per la ciència (o més aviat pels aparells de laboratori i aquest misticisme que tenen les coses desconegudes quan ets un marrec). En aquell moment em va venir la sensació que experimentava quan treballava allà i la visió d’aquells infants era la confirmació inequívoca que era divendres, que plegava a les tres i que venien dos dies de descans (no cal dir que aquesta era una sensació ben agradable!). Com un ritual setmanal, quan sortia a esmorzar veia als infants asseguts prop de la cafeteria mentre els expliquen què hi fem tota aquesta gent vestida de blanc en aquell edifici i ja pensava "si aquesta quitxalla és aquí, demà tinc festa". A part de les bones sensacions que em provoquen personalment, cal reconéixer l’esforç que en aquest aspecte fa el Parc Científic per acostar la ciència a la gent "profana" i, en especial, als més petits, veurem si d’aquí un temps augmenten el nombre de vocacions científiques al país o, si més no, la gent no es pensarà que un químic es dedica només a fer bombes i a contaminar o que els biòlegs es deidquen fer frankensteins (només per això ja valdria la pena ).

Tweet